Jueus

Infotaula de grup humàJueus
יהודים (Yehudim)

Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup etnoreligiós, nació i poble Modifica el valor a Wikidata
Població total14,606,000 (any 2018)[1]
LlenguaLlengües històriques:
Hebreu · Jiddisch · Espanyol · Anglès · Portuguès · Ladino · Rus · Ucraïnès
Llengües litúrgiques: Hebreu · arameu
Llengües orals principals:
Hebreu, anglès, jiddisch, rus i les llengües pròpies dels països que acullen la diàspora jueva.
ReligióJudaisme
EpònimJudà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatIsrael Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Estats Units, Israel, França, Rússia, Argentina, Sud-àfrica, Ucraïna, Marroc, Mèxic, Canadà

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient. L'etnicitat, nacionalitat i religió jueva està estretament interrelacionada, ja que el judaisme és la confessió religiosa tradicional de la nació jueva.[2][3][4] Al llarg del temps s'ha assimilat als conversos a la fe judaica i que no pertanyien al poble o nació jueva i han passat a formar part d'aquest grup humà. Els membres del poble jueu s'anomenen ells mateixos am yisrael o poble d'Israel.

El nombre total de jueus és controvertit en gran part per raó de la comptabilització o no dels fills de matrimonis mixtos. Hi ha uns 13 milions[5] de jueus. 5.393.000 viuen a Israel[5] i 5.275.000 als Estats Units.[5] Altres estats amb presència important de jueus són França (490.000[5]), el Canadà (374.000[5]), el Regne Unit (295.000[5]), Rússia (225.000[5]), Argentina (184.000[5]), Alemanya (120.000[5]), Austràlia (104.000[5]) i el Brasil (96.000[5]). A l'Estat espanyol hi ha uns 12.000 jueus.[6]

El nom de jueu (יהודי - yëhûdí en hebreu) deriva del nom de la província romana de Judea hereva del Regne de Judà després del retorn de l'exili de Babilònia. Aquest nom al seu torn prové del patriarca bíblic "Yehudà" = Judà fill de Jacob que va donar lloc a la tribu de Judà d'on sortí la dinastia real d'Israel que establí la capital a Jerusalem.

Segons la tradició jueva, els orígens jueus són traçats des dels patriarques bíblics, Abraham, Isaac i Jacob, al segon mil·lenni aC. Actualment els jueus gaudeixen d'autonomia política a l'estat d'Israel, un estat localitzat en el lloc que ells consideren la seva llar d'origen, la Terra d'Israel. Aquesta es defineix a si mateixa com un estat jueu en les seves fonamentals, i és l'únic estat del món en què els jueus constitueixen una majoria de la població. A més a més, els jueus també han gaudit d'autonomia política dues vegades més durant la seva història antiga. La primera fou del 1350[7] al 586 aC, a l'època dels Jutges, durant la monarquia unida i la monarquia dividida dels regnes d'Israel i Judà, que es va acabar amb la destrucció del Temple de Salomó. La segona vegada fou el període del Regne d'Asmoneus, entre el 140 i el 37 aC des de la destrucció del Temple de Salomó, la diàspora jueva ha estat la llar de la majoria dels jueus.[8] Excepte en l'estat modern d'Israel, els jueus han estat una minoria en tots els països en què han viscut i tot sovint han patit persecucions al llarg de la història, cosa que ha provocat canvis en la seva població segons les èpoques.

Pel que fa a la consideració religiosa d'un jueu aquest és qui viu sota els costums del Regne de Judà dictats per Déu (déu únic, monoteisme) al profeta Moisès i consignades segons la radició religiosa a la Torà i la llei oral recollida sobretot al Talmud.

Des de l'antiguitat la diàspora repartí els jueus en gran part del món molts d'ells adoptaren la llengua dels països on es trobaven però no pas els costums ni la religió.

  1. «2018 World Jewish Population» (Sergio Della Pergola, World Jewish Population: 2018)
  2. «The Jewish Problem: How To Solve It». Louis D. Brandeis, «Jews are a distinctive nationality of which every Jew, whatever his country, his station or shade of belief, is necessarily a member» (April 25, 1915), University of Louisville Louis D. Brandeis School of Law
  3. «A history of the Jewish nation: from the earliest times to the present day». Palmer, Edward Henry. 1875. D. Lothrop & Co.
  4. «How I Became a Zionist». «The Collected Papers of Albert Einstein, Vol. 7: Berlin Years». «The Jewish Nation is a living fact». June 21, 1921). Princeton University Press
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Annual Assessment, Jewish People policy Planning Institute, 2007, p. 15
  6. The Jewish Population of the World (2010) Jewish Virtual Library
  7. Ancient Canaan and Israel: an introduction. Golden, Jonathan M. (2009). Oxford University Press US.
  8. Johnson (1987), p. 82.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search